Pels dominis del Monestir de
SANT PERE DE RODES

Comença a fer bon temps. Ja surt el sol, la temperatura puja, l’estiu s’apropa i el què ens ve més de gust és fer un “mar i muntanya”! Com sempre que preparem una ruta ens informem a la xarxa i a les guies fins que finalment trobem el que millor s’adapta al que volem fer. Així que marxem decidits cap a Port de la Selva amb la idea de fer una ruta circular pel Monestir de Sant Pera de Rodes. 
Com a bons aventurers que som, i tal com ens han ensenyat, anem proclamant als quatre vents la ruta que volem fer fins que ens topem amb la mestressa de l’Hostal German on farem nit. Com a bona amfitriona i millor selvatana es coneix la contrada com el palmell de la mà i ens dóna una alternativa que té millor pinta que la portàvem planejada. Qui es pot dir que no a una alternativa amb millors vistes!!

i en qüestió de minuts ja hi havia cua per trobar un raconet per dinar al Restaurant Bellavista. Els musclos al vapor per picar i la paella molt generosa va fer que l’àpat fos el que esperàvem… Bé, l’alternativa vegetariana va ser una amanida de formatge de cabra i un gaspatxo, 1 punt pels carnívors.
Ja dinats, fem una volta pel poble per baixar el dinar i anem a l’hostal on repassem els tracks que ens han recomanat comparant amb el mapa de la zona… Iep!!! Surt el sol, toca fer una estona de platgeta!!
Després de dues hores a la sorra i veure que tornen els núvols toca cerveseta (o refresc) i planificació. Ja està decidit, seguirem els consells dels autòctons. 

Sopem ben aviat a l’habitació mentre sentim per la ràdio que el Girona ja és club de primera!! I a dormir que demà matinem.

pujant i veus que l’única estructura que s’albira són les runes d’un castell, potser et desanima una mica però passada una horeta, de sobte surts pel pàrquing que hi ha al monestir. Donem un cop d’ull pels voltants i continuem la marxa fins al Castell de Verdera (les runes que veiem durant la pujada). Sortim per la darrera del castell per començar la Carena de Sant Salvador de Verdera (aquesta és la part que hem modificat de la ruta pels consells rebuts). Mentre estem fent la carena, entre grimpada i grimpada, ens adonem que la recompensa de la pujada era allò, aquella calma, aquell silenci i aquelles meravelloses vistes del Golf de Roses de les que ens havien parlat i que realment, donem fe, valen molt la pena!!

Moralitat: és important planificar bé les coses, però si un entès et brinda amb un bon consell, escolta’l i si pots agafa’l!