Passejant per
La Fageda d'en Jordà

Són moltes les excursions que es poden fer per la zona de la Garrotxa. La majoria tenen com a punt de referència el Parc Natural de la zona Volcànica de la Garrotxa, 13.000 ha amb una quarantena de cons volcànics, cràters i colades de lava.

En aquest paisatge tan especial comença la ruta que us volem proposar. On passarem per la coneguda Fageda d’en Jordà, ens enfilarem cap a les ermites de Sant Martí i Sant Miquel del Corb i acabarem per refrescar-nos a la Font Moixina.

Un itinerari circular, ben marcat que ens portarà en poc més de 2 h 30 min (sense comptar les parades) a descobrir una zona que va molt més enllà de faigs i volcans.

Us deixem el track per tal que pugueu seguir la ruta

2. Fageda d’en Jordà – Mas Can Jordà

Un cop sortim de l’increïble grossària del bosc, arribem a Can Jordà, masia que dóna nom a la fageda. Aquest gran casal pertany a Santa Pau i fou construït l’any 1635 com a quadra i celler. El 1767 s’edifica el primer pis i la propietària del mas, Teresa Jordà donarà nom a la fageda que envoltava la propietat.

Actualment la Diputació de Girona n’és la propietària i s’hi troba el Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordà.

El seu objectiu és el cultiu d’espècies de fruites pròximes a l’extinció (degut sobretot pels canvis en els sistemes d’explotació agrària i la introducció de varietats estrangeres seleccionades per la seva alta producció) i de varietats de plantes que han entrat en regressió, com varietats del fajol, del blat de moro, fesols o patates.

Centre de Conservació de Plantes Cultivades de Can Jordà
Hi ha la possibilitat de fer una visita al CCPC, previ contacte telefònic amb el personal responsable del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
L’adreça de contacte és la següent:
Tel.: 972 264 666 Fax: 972 265 567
Adreça electrònica del tècnic Emili Bassols: webassol@gencat.cat

3. Can Jordà – Gredera del Puig Jordà

En aquest punt, deixarem de resseguir el GR-83 per enllaçar amb el GR-2, sender que va des de la Jonquera (Alt Empordà) fins a Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) i recorre zones com la Garrotxa, les impressionants cingleres de Tavertet, la frondositat dels boscos de les Guilleries o la conca fluvial del Besòs.

A poca estona arribarem a la Gredera del Puig Jordà, una acumulació de lapil·lis (petits fragments sòlids de lava expulsats amb violència durant una erupció. D’entre 2 i 64 mm de diàmetre), blocs i bombes (material piroclàstic de més de 64 mm).

Amb un característic color de ferro oxidat a causa de la proximitat de la xemeneia volcànica, on la calor del magma accelera el procés d’oxidació.

Us deixem les dades del Museu dels Volcans a Olot. Així coneixerem molt millor la zona i tant la casa on està ubicat com els jardins són una meravella.

Museu dels Volcans
Horari: 
De dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 15 a 18 h
Diumenges i festius: de 10 a 14 h
Adreça: Parc Nou. Torre Castanys. Av. de Santa Coloma, 47. Olot, Girona
Tel. 972 266 762

4. Gredera del Puig Jordà – Sant Martí del Corb – Sant Miquel del Corb

Un cop deixem a la nostra dreta la gredera entrem al Bosc d’en Rau, un altre increïble fageda en procés de regeneració. Potser no és tan famosa com la seva germana, però això la fa més solitària.

En quant sortim a la llum entrem al gran pla d’Olot, el Pla de Sant Miquel. Des d’aquí tenim una gran panoràmica, des dels cims del Pirineu fins als Cingles del Corb.

Arribem a un espectacular camp de gira-sols i comencem a enfilar pel bosc ja en direcció a Sant Martí del Corb. Aquest queda amagat entre l’espessor dels arbres i apareix en el moment menys esperat.

Sant Martí del Corb és una petita església romànica (tot i que no hi ha dades històriques que en facin referència) d’una sola nau i absis semicircular. S’hi accedeix a través d’una escalinata i d’una porxada sostinguda per pilastres i teulada a dos vessants. A cada costat de la porta hi trobem dues obertures amb reixes de ferro forjat, que permeten observar l’interior del temple.

Al costat de l’església hi trobem una petita font, on el 1960 es va col·locar un baix relleu de la Mare de Déu, obra de l’escultor Joan Roquer.

Situada prop de l’Antiga, una masia que va pertànyer al botànic Estanislau Vayreda. Dins el veïnat del Corb, terme municipal de Les Preses.

Flanquejada per la serra del Corb resta amagada en un racó silenciós i obac. Immersa per la fageda del Corb.

Resseguim el camí entre el bosc, continuem amb les marques vermelles i blanques del GR-2 i anem a buscar la següent ermita romànica de la zona. Aquesta vegada trobarem la que és una de les esglésies més antigues de la Garrotxa i protegida com a bé cultural d’interès local.

L’ermita de Sant Miquel del Corb és d’una sola nau coberta amb volta de canó. La porta d’accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada. El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants i està recolzat sobre la façana oest. Antigament el campanar era d’espadanya de dos ulls. El costat de migjorn està reforçat amb dos contraforts.

El seu origen possiblement és preromànic però l’actual fàbrica és d’època romànica amb remodelacions del segle XVIII. Una pedra cantonera amb la inscripció: “Joseph Camps paborere de Sant Miquel, 1806”, mostra reformes posteriors.

5. Sant Miquel del Corb – Font de la Moixina i la Deu

Ara ja hem vist les dues joies romàniques amagades entre els cingles del Corb, només ens queda la baixada.

Hem de tenir present que quan estem arribant a la zona del volcà del Racó deixarem les marques del GR per continuar amb les marques grogues.

El camí entre bosc ens portarà cap al veïnat de Pocafarina, urbanització que pertany a Les Preses.

En quant passem les últimes cases agafem el camí que ens portarà cap als aiguamolls de la Moixina i les dues fons que els banyen.

La Font de la Moixina i la Deu es troben a tocar de la ciutat d´Olot, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Moixina és una reserva integral d’interès geobotànic, on existeixen gran varietat de flora i fauna. Els aiguamolls es formen per l’aflorament continuat d’aigües subterrànies durant tot l’any, principalment per la font de La Deu.

La font fou reconstruïda el 1890, amb pedra volcànica i ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Local pel seu valor històric, paisatgístic i popular.

Envoltat per un paisatge que es caracteritza per la singularitat de les rouredes humides, que representen una mostra del que havien estat els boscos de les planes d’Olot.

Amb colors especials, el conjunt de l’aigua, els camins i la vegetació ofereixen perspectives de la llum ben diferent en funció de l’època de l’any, però també de l’hora del dia i la situació en què el sol els il·lumina. Per aquesta raó, des de finals del segle XIX són font d’inspiració de pintors paisatgistes com els de l’Escola d’Olot de Paisatge.

D’entre els elements d’interès que cal destacar dels paratges de la Moixina hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Salut de la Moixina, que va ser cremada l’any 1936 i reconstruïda l’any 1942.

6. Font de la Moixina i la Deu – Olot

Ara sí que ja estem de tornada. Resseguim el camí marcat que ens portarà als camps de l’inici. Abans però encara ens quedarà passar pel Centre de cria de cranc de riu de potes blanques del Molí de les Fonts, espècie de fauna que es troba greument amenaçada per una malaltia produïda pel fong i per l’expansió de crancs de riu d’origen americà.

Us en deixem el contacte per si us pot interessar.

Ubicació: Molí de les Fonts (Parc Natural Zona Volcànica de la Garrotxa).
Carretera de la Moixina s/n – 17800 Olot, Girona.
Telèfon: 638 68 26 51 / 675 78 02 52
Adreça electrònica: fina.torres@gencat.cat

Ara sí que ja ho tenim! Tornem al punt d’inici després d’haver passat per molts dels llocs més recomanats de la zona del Parc Natural de la Zona Volcànica i de la comarca.

Només ens queda perdre’ns pels carrers d’Olot tot recordant la calma i la pau que es respira a la Fageda d’en Jordà, a les dues ermites del Corb, als camps i als aiguamolls.