Comença a allargar-se el dia, entre la rosada de primera hora del matí i el sol que ja escalfa força, pensem una petita sortida per obrir la temporada de primavera. En aquesta ocasió anem cap a ponent, a conèixer la zona de Les Garrigues. Passarem un cap de setmana a Juncosa, un petit poble ramader que amaga un gran secret.

Dalt d’un turó, envoltat per dues valls (vall Major i la vall del Reig), es troba aquest poblet que fa frontera amb el Priorat. Amb tan sols 390 habitants Juncosa et causarà gran impacte, un racó ple de misticisme que des del primer moment dóna molta pau.

Ens instal·lem al davant de l’església, a Can Mig del Món, amb el campanar a pocs metres. Quan toquen les cinc de la tarda anem a fer un tomb pels voltants. Tot just agafem el camí, als afores, ens creuem amb una serp immensa, pocs metres més enllà ja estem al mig del camp. L’asfalt i els conreus no tenen separació. Quan fa uns vint minuts que avancem, veiem un maset molt cuidat amb oliveres a l’entrada,

ens apropem a saludar als amos. Després de la bona rebuda ens expliquen com van anar a parar a aquest indret i la gran decisió que van prendre. Sense voler-ho, acaba fent-se fosc, no ha sortit ni la lluna quan resseguim les nostres passes per tornar a la casa, on ens espera un bon àpat per agafar forces per l’endemà.

Voltants de Juncosa

Amb el campanar repicant les vuit comencem la jornada. Tornem a agafar el camí que vam iniciar el dia anterior, amb la foscor no el vàrem acabar i no ens agrada deixar les coses a mitges. Un cop passat el maset que ens havia fet frenar, veiem una guilla al bell mig del camí. Ens observa mentre s’amaga entre conreus i arbres fruiters. Ja acabant la volta, de bon matí, veiem tot un seguit de creus que enfilen cap amunt, en direcció contrària d’on anem. Guardem aquesta passejada pel vespre i així acabar bé el dia, ara ens toca esmorzar i preparar-nos.
Toquen missa de dotze i agafem el cotxe cap a la serra de Llena. Parem prop de l’antic Hostal de la Serra de Llena (actualment en runes) i entre pistes pugem per carenejar la serra, ens queden unes vistes espectaculars de la serra del Montsant i el pantà de Margalef. Entre roques arribem a una cova, amb una panoràmica magnifica, aprofitem aquesta terrasseta natural per fer un mos abans de continuar.

Margalef

Una estona de silenci més tard, després d’una llarga deliberació, decidim que preferim conèixer més aquesta zona, encara que realment els vots per quedar-se en aquella pau una estona més, estaven bastant igualats. Així que tornem pel mateix camí per agafar de nou el cotxe, aquest cop anem entre grans molins cap a Margalef, després de veure el pantà en la distància hem decidit apropar-nos a aquest paradís de l’escalada. Un cop allà seguim un itinerari molt ben senyalitzat. Encara que tota l’estona es camina per pista, hi ha trossos on es fa més estreta i la vall es veu de molt a prop. Cada quatre passes anem parant, admirant els punts de colors que es troben penjats a l’altre costat de la vall, murs plens d’escaladors que aprofiten aquest espai per gaudir del que més els agrada.

Passada una bona estona, trobem un pont 

que ens porta a iniciar la tornada des de la perspectiva contrària. Del camí que havíem fet, sorprèn la quantitat d’oliveres que aprofiten cada centímetre de terreny vertical que troben per créixer. Ja tocades les cinc tornem a Juncosa, on havíem reservat una petita excursió per conèixer millor aquesta població.

El Mig del Món

Comencem davant l’església romànica de la Nativitat de Santa Maria, és un inici molt significatiu, ja que la llegenda marca aquest punt com el lloc exacte on Déu va posar la punta fixa del compàs per crear l’esfera de la terra, el Mig de Món. Baixem fins a les rentadores que encara conserven l’encant d’una altra època. Aquí inicia l’ascens pel via crucis fins a l’ermita de Sant Joan del s. XVI, localitzada dins d’una gran balma d’on brollen unes aigües que segons diuen, tenen propietats curatives amb qualsevol mal de vista i la ceguera. Dalt del turó, ja amagant-se el sol, acabem veient rere tres creus Juncosa completament taronja.

Després d’aquest viatge de tan sols un dia i mig, hem après que per petita que sigui una població pot ser més que rellevant. Entre valls i serres, trobem poc més de 300 persones que viuen al centre del món.

Deixa un comentari

La teva direcció de correu electrònic no serà publicada Els camps requerits estan marcats amb *

Publicar comentari

CONTACTA AMB GRANS REPTES

Si vols estar al dia de cada moviment, subscriu-te al nostre blog

gransreptes.com


Per qualsevol consulta, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres

Nom*

Email*

Missatge