GR-176

Carreguem la motxilla de provisions per passar la primera nit en tenda.

Comencem deixant enrere el poble de Navàs per carretera i creuant urbanitzacions. Continuem per pista amb força pujada i el sol a l’esquena. Després d’11 km arribem a Castelladral, on no hi ha rastre de ningú però amb una font, únic punt de l’etapa on trobar aigua.

Continuem fins a La Casanova, on volem fer nit, però després de dinar i descansar una estona, decidim continuar fins a la Riera de Navel per trobar un lloc més fresc on dormir.

Plantem tenda i ens refresquem al riu després d’una etapa molt xafogosa.

Iniciem l’etapa encara fosc.

La vegetació d’aquesta etapa no és tan seca com a la primera i fa que fins passades 2 hores no comencem a notar gaire calor.

Quan es veu Puig-Reig, encara lluny però de baixada, saps que s’apropa la primera recompensa de la ruta. La nostra sorpresa ve quan entres a Puig-Reig just per on està la piscina municipal. Aquesta és una gran recompensa pel que vagi en dies calorosos.

Després d’una remullada vital, una gerra a la terrassa del Bar Màgic, una migdiada a l’Hostal Sant Martí, sopar i fins l’endemà.

Comencem en forma, recuperats i amb l’intenció de dormir en tenda. Però un altre cop el sol pica i el desnivell de 300m en aquestes condicions ens deixen amb l’aigua justa. Arribats a Sant Pau de Pinós, creiem poc recomanable fer nit allà. Terreny molt àrid amb una vegetació molt seca.

Decidim continuar després de dinar i descansar una estona fins a trobar un lloc més òptim.

Com no trobem cap zona on ens sentim còmodes i no portem gaire aigua per l’endemà, continuem fins a Navàs d’una tacada i donem per finalitzat el GR.

Més dur del que pensàvem.