CARROS DE FOC

Deixem el cotxe al pàrquing que hi ha prop l’Estany de Sant Maurici. Arribar al refugi de Mallafré no és més d’1.30h.

Aquesta etapa es pot fer de dues maneres, o passant pels refugis d’Amitges i pel de Saborèdo, o com vam fer nosaltres, seguint el traçat del GR11 que porta directament al refugi de Colomers.

Potser el punt més confús pel que fa a marques és l’inici, ja que pels voltants de l’estany hi ha moltes excursions i costa trobar els primers punts a seguir.

Un cop passat el punt més complicat de l’etapa, el Port de la Ratera (2594m), la resta ja és un suau descens fins a arribar al refugi.

La part lliure del Colomers consta de forces places, una sala menjador i mantes.

Comencem a caminar ben aviat cap al següent refugi. Aquí s’ha d’anar amb compte de no seguir el GR11, ja que ens desviaria del nostre camí. Seguirem les marques del GR11.18, que encara que visualment no són diferents, ja us diem que són les marques que van resseguint rierol a munt. Finalment aquest es va deixant a l’esquerra i comencem a enfilar cap al Port de Caldes (2572). Quan comences a baixar trobarem un cartell que indica per anar o al refugi de Restanca o direcció Joan Ventosa. Nosaltres vam anar directes cap al nostre destí.

La part lliure del refugi Joan Ventosa disposa de poques places, una sala petita de menjador i mantes. Feia força fred i quan hi vam anar nosaltres, no estava massa net.

Aquesta és l’etapa més dura pel que fa a desnivell i hores de trajecte.

Sortim del refugi i després de passar entre rierols i prats comences a veure el punt més alt que et tocarà pujar. La presència del Coll de Contraix (2749) és imponent.

En pocs quilòmetres comença l’ascens entre grans blocs de pedres, aquest tram encara no és de gran dificultat, només cal mirar on vas posant el peu, a més l’ascens és molt lent. Finalment la cosa comença a agafar inclinació, les fites cada vegada són més llunyanes, ja que el pas és, bàsicament per on puguis. L’últim tram és el més complicat, en algun moment has de grimpar, les fites ja no són grans blocs sinó petites pedres que, si estan molles, poden patinar. Un cop dalt les vistes són magnífiques.

Encara queda un bon tram de baixada per més pedres fins a arribar a una pista que ja et porta al refugi.

El refugi Estany Llong és dels pocs que obren fins a la segona quinzena d’octubre, així que aquí vam poder menjar calent.

Després d’una etapa dura en toca una que no ho és tant. Sortim del refugi després d’un bon esmorzar i comencem a enfilar pel bosc d’Estany LLong i en poc temps el camí torna a ser de grans rocs per saltar. Comencem a pujar cap a la Culladeta de Dellui (2577). En aquesta etapa trobarem més presència d’antigues preses i del carrilet que portava el material.

El refugi Colomina té molt poques places lliures (9 places) però gaudeix de les millors vistes. Veure com cau el sol dins del teu sac de dormir després d’un gran dia de travessa no té preu.

Només sortir del refugi es rodeja l’Estany de Colomina i es comença l’ascens cap al Pas de l’Ós (2542) un cop a dalt tens les vistes privilegiades del gran cercle de l’Estany de Saburó. Aquest s’ha de passar per la dreta entre grans rocs mentre es va agafant alçada fins a la Collada de Saburó (2668). Després ja només queda l’ascens entre estanys i camps per camins fressats fins a arribar al refugi.

El refugi Josep M. Blanc està obert fins a mitjans d’octubre i gaudeix d’un paisatge increïble.